Orígens

Un 21 de març de 1980 Els Pescadors veié llum. Una antiga casa de menjars de la qual encara conserva les taules de marbre i els bancs de fusta adossats a la paret, on solien reunir-se els pescadors i treballadors del Poblenou, reconvertida en el restaurant que coneixen avui en dia. Darrere d’Els Pescadors hi ha una evolució, això no obstant, sempre s’ha volgut mantenir l’essència del que fou.

Els Pescadors sorgí en la cerca d’un canvi d’aires, de forma espontània, sense pretensions, de forma inconscient i amb certa ignorància respecte al món de la restauració. Tot i així, començà amb la il·lusió d’aquell que inicià un projecte nou.

La família Maulini-Duran

Quatre amics, una antiga taverna de pescadors i ganes de crear un espai de trobada on fer petar la xerrada en bona companyia. I sobretot, ganes de tirar-ho endavant.

Des de 1982 Els Pescadors ha estat sota la tutela i direcció d’en Pep Maulini i la Toia Duran, creixent, avançant, adaptant-se als nous temps, aportant frescor i conservant, a l’hora, el toc lleugerament vetust i romàntic que el caracteritza. Un restaurant tradicional però afegint petits tocs d’actualitat.

La plaça Prim, un tresor amagat al Poblenou. Un petit racó on perdre la noció del temps. Enmig de Barcelona, però a la vegada tan lluny…. com un bocí de Cadaqués amagat al bell mig de la ciutat Comtal.

Una mica d’història…

L’origen de la plaça Prim, enclavada al cor del centre històric Poblenou, data de l’any 1851, tot i que no fou fins al 1856 quan s’urbanitzà. En un primer moment fou anomenada Plaça d’Isabel, però per honrar al General Prim i la fi de l’absolutisme monàrquic d’Isabel II, se li canvià el nom al 1868. La plaça esdevingué l’espai de residència i trobada dels pescadors i obrers de l’època. Avui en dia si us atureu a observar la plaça encara en podeu veure els seus edificis baixos amb façanes blanques,

característics dels antics barris de mariners del segle XIX, possiblement les cases més antigues que s’hi poden trobar al barri. Un dels elements més representatius de la plaça són els tres arbres de l’espècie bellaombra que ofereixen ombra en els dies d’estiu, així com la humil font situada al bell mig de la plaça.

AFLUIXAR EL RITME

Lluny del frenesí, del deliri i la impetuosa bogeria que sembla que ens caracteritza. Un oasi de serenor, un retorn al passat; a la vida en un poble costaner on es consumien suculents i austers plats protagonitzats pel peix fresc dut pels pescadors.