L’audàcia de la ignorància
L’any 1979 quatre amics estàvem en una situació que ens empenyia a buscar-nos la vida (en el llenguatge actual en diríem ser emprenedors). Així donç, la Toia Duran, actriu, la Mercé Managuerra, administrativa, el Ramón De La Torre, tècnic teatral i, jo mateix, Pep Maulini, físic i actor, vam decidir «muntar» un bar. Corrien els temps del Born, el Zeleste, la Lola, Miramelindo, Berimbau, Sukursaal, Orquestra Plateria, Secta Sónica, el moviment musical anomenat Música Laietana, l’Orquestra Mirasol, la Companyia Elèctrica Dharma, el Plà de la Garsa, Ocaña i Camilo, El Víbora, Star, Makoki i molts altres exponents i manifestacions dels temps d’eufòria i expansió que omplien Barcelona. L’ambient social on ens movíem, les ganes de buscar-nos la vida i el gust innat per el menjar i el beure ens van dur a pensar en la possibilitat de obrir un negoci relacionat amb el mam i la teca.
Per un seguit de casualitats, vam anar a parar a una taverna del Poblenou, molt rònega i apartada, a intentar que ens venguessin algunes taules de marbre, molt difícils de trobar llavors. I, ves per on, ens vam trobar que es volien traspassar el negoci, amb taules incloses, i ens el vem quedar.
La taverna necessitava un “petit” lifting per fer-la més aceptable a la vista, a la higiene i al confort, i vam estar de reformes des de l’1 de novembre de 1979 fins al 21 de març de 1980.
Els dos primers anys tots quatre vam haver que picar «molta pedra”, però el nostre esforç es va veure recompensat ja que, poc a poc i gràcies a la nostra manera de fer, ens vam anar fent un nom. I no només venia gent del barri sino que també venia molta gent de Barcelona. I precisament, aquelles bases establertes llavors són les mateixes amb les que treballem avui: productes de proximitat, qualitat, fet al moment i no enganyar.
Per nosaltres, Els Pescadors era i és el local (durant molts anys en deiem el «bar») al que, com a clients, ens agradaria anar. Però el que no sabíem es que per fer-ho hi hauríem d’anar gairebé cada dia.
A partir del 1982 la Toia i jo continuem sols amb el negoci i fins avui. Durant els primers anys la nostra font d’inspiració va ser El Plà de la Garsa amb els patés, formatges, embotits i, sobretot, els vins, seleccionats amb bon criteri per el morro fi de l’Ignasi Solé Sugranyes. Informalitat, qualitat, nivell gastronòmic i modernitat en un ambient de joves amb ganes de canvis .
Però, no va ser fins l’ 1 de febrer de 1988, quan Els Pescadors va servir el primer dinar. I desde llavors que no hem parat. La cuina, durant el primer any, la va dirigir “gratis et amore” en Pep Salsetes: amic, cuiner saberut, culte, pagès, dinamitzador, pacient, no sistemàtic. Un sabi de qui s’hauria recollir documentalment tot el que sap (potser ho intentem).
En aquesta etapa l’inspiració venia de l’Agut d’Avinyó del Sr. Ramón Cabau, la nostra porta d’entrada a la restauració moderna. L’Agut va representar un camí nou que s’havia obert entre els restaurants de classe mitja i els restaurants de representació. I a dia d’avui, d’aquesta font de tres brocs inspiradora encara hi bevem. I per molts anys més.
