Les guies de vins, molt necessàries però no definitòries

En el nostre afany per treballar amb productes de proximitat, busquem eines, persones, opinions, llibres, fires, i un llarg etcètera que ens ajudin a donar solidesa al nostre projecte, que va començar el 21 de març de 1980. Totes les ajudes són bones i tots els parers bons d’escoltar. Quan parlem de proximitat, parlem de triar “el més bo de més aprop”.

L’extensió de la cultura del vi, l’aparició de tants i tants vins que, sortosament, va començar força anys enrere, ha fet que passéssim de conèixer gairebé tot el mercat a no poder seguir l’allau de productes vinícoles que ens cau al damunt.
És per això que cal afegir als coneixements propis la informació i dades que ens ofereixen els “entesos”, els prescriptors d’opinió, els divulgadors, els productors, els distribuidors, les insititucions, i les guies de vins.

Una de les guies que fem servir per ampliar el nostre coneixement vinícola i contrastar el nostre criteri és la Guia de Vins de Catalunya. És una guia controvertida, lloada i criticada. Per nosaltres és una bona eina de treball, que és tal com creiem que ha de ser considerada, aquesta i totes les altres. No són bíblies, són una relació de vins triats i puntuats amb uns criteris propis dels seus autors, exposats a les primeres planes.

Nosaltres la recomanem a tots aquells que estiguin interessats en conèixer vins el·laborats  a Catalunya i als seus voltants. Després, l’usuari treurà les conclusions que cregui més adients.